Testimoni de Rosa Maria Vergès

SETMANA DE PREGÀRIA A ARBÚCIES – Agost 2019

Del 5 al 9 d’agost del 2019 va tenir lloc la Setmana de Pregària que es fa cada any, a Arbúcies, que la Coordinadora de Catalunya organitza. El P. Josep Maria Massana, O. F. M., va estar el puntal perquè aquesta setmana ens produís una sacsejada interior entre tots els assistents, una visió d’allò que havia de canviar en les nostres vides…, el goig i l’alegria és van fer patents i la presència del Senyor ens va acompanyar sempre.

És un grup diferent, ens agrupem gent de diversos pobles i ciutats de Catalunya. Uns assisteixen dels propis grups de la Renovació, i d’altres que se’n varen assabentar pel full dominical; i d’altres hi van cada any i no pertanyen a cap grup… Diria que cada un té la seva personalitat i el seu tarannà… i funciona de meravella. L’Amor del Senyor, la comprensió, l’acceptació, l’alegria… és el que privava en el grup. Sempre passen coses però tot era resolt amb aquella pau que sols pot donar el Senyor.

El Casal de Pau i el seu entorn és una delícia. La naturalesa s’obria davant nostre com una exaltació de la bellesa… i allà on hi ha bellesa allí hi ha Déu.

El P. Massana ens va preparar un tema que va captivar des del primer moment; el títol era: “Jesús Mestre de Pregària”. Quan els apòstols li van demanar a Jesús que els ensenyés a pregar, els va contestar: “Quan pregueu digueu: Pare nostre que esteu en el cel…”; o sigui que les ensenyances van ser sobre el Parenostre. Tantes vegades que hem resat el Parenostre… El P. Massana ens el va desglossar en 7 Peticions i va matisar que el numero 7 vol dir plenitud.

Senzillament ens anava presentant amb gran mestria cada una d’aquestes peticions, amb llenguatge planer, docte… per a tothom, i això és va fer palès en cada un de nosaltres. Cada un s’hi va trobar en aquestes peticions del Parenostre; alguna cosa havia de canviar… descobert en el silenci i l’escolta que es donava desprès de la xerrada.

Tots els actes eren curulls de l’Amor del Senyor, el somriure, l’alegria, l’acceptació… i si algú hi va anar sentint-se no massa bé…, tot va canviar…, tot va ser nou. L’Esperit Sant va bufar amb força. Al·leluia!.

Tots els actes preparats per la Coordinadora van ser caminets per anar descobrint el que el Senyor volia de cada un de nosaltres. La pregària d’intercessió el gran do que el Senyor va regalar a la Renovació Carismàtica…, és la força de l’Esperit Sant que actua d’una manera nova, sorprenent, i un va descobrint que l’Amor del Senyor s’està vessant sobre la persona; pau, coneixement, alegria, agraïment…

        I el penúltim dia, a la pregària d’Adoració, se celebrà un acte que la inventiva del P. Massana ja fa uns anys ens mostra: una filigrana de l’Amor de Déu a la seva criatura. El Pare Massana, ungit amb la força de l’Esperit, prega amb imposició de mans sobre cada un de nosaltres; les paraules que aboca del més íntim del seu ser, calen profèticament en cada u.

I l’endemà un altra filigrana; la Maria Àngels ens dona imprès textualment tot allò que ens va adreçar el P. Massana.

Aquest escrit ha estat només com unes pinzellades de la meva l’experiència del que va succeir a la Setmana de Pregària, l’agost passat, a Arbúcies.

Una frase que un germà va dir engloba tot el que vam viure aquests dies a Arbúcies: “Hem viscut aquests dies… el cel a la terra”.

Maria Rosa Vergés,

 Grup Bona Nova

Bisbat de St. Feliu

En paraules del Pare Benigno Juanes, sj: La Renovació Carismàtica en l’Esperit Sant és el redescobriment experimental del poder de l’Esperit Sant en cada un de nosaltres i en l’Església, i l’obertura a la seva acció, per viure l’Evangeli en plenitud, per evangelitzar amb poder, ser testimonis de Crist ressusictat i renovar totes les formes de presència i servei de Crist en l’Església i en el món. 

En grups de pregària ens deixem transformar per l’oració comunitària i així, ablanint el nostre cor podem acollir cada cop més l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres, fins a transformar-nos en veirtables testimonis del Crist.

“Encuentro nacional 2015”

Acabem de tornar de l’assemblea 2015, de Madrid, on ha presidit el lema
“Feu el que Ell us digui”.
És dificil explicar amb paraules el que allí hem viscut. Hem estat 1200 persones d’arreu d’Espanya i hem pogut experimentar allò que tantes vegades hem llegit i sentit als Fets dels Apòstols (Fets 5,12):

12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, 13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; 14 i un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. 15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. 16 També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.

Doncs sí, ens hem reunit 1200 persones d’arreu d’Espanya. Molts ens hem acostat amb il·lusió, d’altres amb temor, potser alguns amb desconfiança, però que el Senyor s’hi ha manifestat, ningú ho pot negar.

Continuar llegint…